7. Gresolet: la Fageda i el Santuari
La impressionant visió de la paret nord del Pedraforca des d’aquesta vall profunda i amagada, i la esplèndida fageda que assoleix el seu màxim esplendor a la primavera i a la tardor, mereixen de sobres una visita.
Una pista en bon estat, que neix a l’extrem sud del pont de Saldes, ens hi condueix.
La Fageda de Gresolet es troba al límit de l’àrea de distribució d’aquest tipus de bosc a Catalunya. Les condicions microclimàtiques de la vall – bastant humida i fresca- han afavorit la presència d’aquest tipus de bosc.
El faig té preferència pels llocs ombrívols i humits els quals abunden a les obagues de les muntanyes.
A la fageda de Gresolet cal destacar la presència d’Arbres monumentals, com els anomenats Faigs del Clot de l’Om, el Faig Setril, o el Faig Gros de les Molleres de Gresolet (42° 15′ 23″ N, 1° 41′ 56″ E): espècimen de Fagus sylvatica de 20 metres d’alçada, 20,5 metres de capçada mitjana i un volt de canó de 5,22 metres (a 1,3 m d’alçada). Un tronc bastant gros i gruixudes arrels que han quedat al descobert per l’acció de l’erosió sobre el vessant de força pendent. Les ondulacions del tronc i les arrels entapissades de molsa li donen un aspecte fantàstic.
Santuari de Gresolet
El santuari, situat al peu del torrent que neix al coll de Bauma, ha estat des de l’edat mitjana un lloc de culte religiós que ha actuat de punt de confluència dels habitants d’un ampli entorn, des de Bagà fins a Josa i des de Gòsol fins a Vallcebre.
El dia 8 de setembre, dia de les marededéu trobades, es celebra l’aplec de Gresolet i els pastors repleguen el bestiar que baixa de les muntanyes.
Àrea de pícnic de Gresolet
La imatge romànica de la Mare de Déu de Gresolet, que dóna nom al santuari, data del segle XIII i es troba actualment a l’església de Sant Martí de Saldes, pertany a la categoria de les verges trobades, i compta la seva llegenda que va ser descoberta per un pastoret en una roca balmada situada a prop de l’actual santuari.
El nom de Gresolet sembla provenir del grèvol, planta abundant en aquests indrets. Els textos medievals parlen de Grevolet i Agrevolet per referir-se a la vall. Es té constància de l’existència d’un castell al segle XII i d’un poble des del segle XIII, que va ser destruït pels terratrèmols que assolaren el nord de Catalunya a mitjans del segle XV. La major part dels homes de Gresolet eren pagesos de remença sotmesos a les càrregues feudals del senyor corresponent.