Festes populars
El Ball de les Coces és, sens dubte, l’exponent de cultura popular més important de Gósol, ja que encara perdura avui dia.
El Ball de les Coces es balla únicament el dia de la festa major, el 15 d’agost, i, a vegades també el 17 d’agost.
Actualment el ballen vuit parelles de nois i noies; en contraposició trobem que uns vint anys enrere només era ballat per homes.
Festa del Retorn dels Càtars
Festa medieval que recorda el pas dels càtars o bons homes per Gósol. Es celebra l’últim cap de setmana de juliol. Fa més de 700 anys, Gósol va ser terra de càtars. Era un dels punts on aquests es van amagar de l’Inquisició i per on, actualment, diverses rutes recorden
el seu pas.
Entre els actes més recomanables destaquen les representacions teatrals, els tallers d’oficis antics i la pujada nocturna al castell de Gósol amb torxes.
Caminada Popular de la Vall de Gósol
Com cada any, el tercer diumenge de juliol, ens reunim tots per fer la Caminada de Gósol. Una caminada que ve de lluny, del 1988. El secret del seu succés no neix només de la seva escrupolosa organització, sinó d’haver-se guanyat la implicació emocional de tot un poble. Gràcies a uns valents i decidits coneixedors del territori, la Caminada ha aconseguit fer caminar famílies i amics, i de retruc, proporcionar recursos per a la millora del patrimoni com l’arranjament de camins i fonts.
“Començarem pujant a camp obert, després un ample bosc us acollirà i us omplirà de flaires de pins i boixos. Els moixons acompanyaran els vostres passos amb els seus cants. Després les flors dels prats vora el camí escoltaran les vostres converses, i us alegraran el caminar. Ara el camí us portarà vora una font i per descansar us regalarà la seva aigua fresca.”
Mossèn Ramon M. Anglerill (Mossèn Tronxo)
Aplec de Santa Margarida
Es celebra el dia 20 de juliol. L’ermita es troba a uns 2 km del centre del poble i la gent del poble puja aquest dia caminant fins a l’ermita on es celebra una missa. Tot seguit es canten els goigs en honor de Santa Margarida i gran part de la gent es queda a dinar pels voltants de l’ermita amb la seva família.
Festa del Segar i el Batre
Es celebra el segon diumenge d’agost, dies abans de la Festa Major. L’acte principal es basa en anar a segar el blat del camp. Tot seguit es fan les garbes i es porten a la Plaça Major on es bat el blat, es fa el paller tradicional i es mol.
Fira de Tots Sants
Es una fira tradicional que es celebra el dia 31 d’octubre a la Plaça Major i els seus voltants. La gent de la comarca ve al municipi a vendre i comprar productes.
Fira-Mostra gastronòmica del Pèsol negre de Gósol
El pèsol negre és una varietat pròpia de Gósol, que és cultivada a més de 1.200 metres i té una producció reduïda. És un llegum de gran qualitat que podeu descobrir en aquesta fira.
A més, com a cuina típica gosolana podeu tastar el blat de moro escairat i les patates emmascarades.
Els Pastorets de Gósol
Mossèn Josep Maria Ballarín, Fill Adoptiu i Predilecte de Gósol
Josep Maria Ballarín (Barcelona 1920 – Berga 2016) fou capellà i escriptor català, que va escollir Gósol per viure els últims anys de la seva vida. Hi té dedicat un carrer.
“Al poble tenim gent vinguda de fora que s’han fet ben bé dels nostres sense soroll ni estrips. I no parlo de mi perquè per aquests pobles el capellà que hi viu, sense que calgui cap paper, ja és un de tants.
Us podria dir com i amb quina pau vius a Gósol, trobar gent coneguda pel carrer, preguntar a un home com li va la botifarra, trobar alguna dona bondadosa que et porta els primers rovellons, alguna altra que no s’està de dur-te un enciam.”
Josep Maria Ballarín i Monset
Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d’una gran repercussió en vendes com Mossèn Tronxo, inspirat en la figura del rector de Gósol, Ramon M. Anglerill, i Santa Maria, pa de cada dia, premi Ramon Llull 1996. La seva obra més present al poble, però, és una peça teatral molt estimada i representada pels volts de Nadal, Els Pastorets de Gósol.
Mossèn Ballarín descansa en pau al cementiri de Gósol, segons els seu propi desig.
